Nou Barris

Les peculiaritats de la història recent de Nou Barris, punt d'acollida d'una part important de la immigració obrera que va arribar a Barcelona les dècades del 1950 i el 1960, l'han convertit en el territori amb més unitats del nou mapa (13). L'últim barri reconegut és el de Can Peguera, que es converteix en el tretzé barri en record del seu origen dins el projecte de reubicar, a la segona dècada del segle XX, els obrers que vivien en barraques a Montjuïc en grups d'habitatges coneguts popularment com les Cases Barates. L'extrem superior del districte l'ocupen els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, amb unes estructures urbanes molt marcades per l'orografia muntanyenca i les grans barreres artificials (autopistes i vies del tren). La resta de barris són els que acumulen més població, com els de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira i Roquetes. El de Verdun es queda amb el topònim en record de la batalla de la primera guerra mundial, en detriment del catalanitzat Verdum, que dóna nom a una plaça.